REIVINDICACIÓ DE 31 MINUTS

El Proinosa IHC torna a estar davant d'una setmana trascendental. I no precisament pel debut a la Cers d'aquest dissabte que vé contra el Saint-Omer bretó, tot i que aquesta competició s'hagi convertit en la gran esperança de la temporada. I és que abans hi ha un altre compromís molt més decisiu i que eclipsa de moment el partit europeu. Aquest dimarts l'IHC s'enfronta a les Comes a un Mataró, equip revelació d'aquesta temporada, que l'aventatja de 3 punts i que ve de guanyar de manera molt destacada a tot un Liceo per 3 a 1. En canvi els igualadins arriben d'una manera molt diferent: amb la pitjor golejada de la temporada (per primer cop l'Oriol Bargalló ha rebut més de 3 gols en un partit) i amb sensacions contraposades.

Si deixem que la memòria actui sense filtres la imatge que ens queda del Blaugrana és la més pròxima en el temps, la de la segona part, just després del 2 a 0, , un equip desestructurat, lliurat al rival, sense capacitat de reacció. En canvi, si a la memòria li fem fer un treball més intens i som capaços de mirar el que hi ha abans d'aquesta segona part les impressions canvien. Un equip solid en defensa, amb eines eficaces per aturar els recursos ofensius (que en són molts) dels jugadors del Barça, amb rellotge de joc- marcant també el tempo- amb ideees en atac, joc col.lectiu i estructura. Clar, sense efectivitat. Però això ja és un mal endèmic que aquest dissabte es va agreujar per la grandíssima actuació d'Egurrola, el porter del FCB.

I no som nosaltres qui fem aquest exercici que podria semblar un intent de potenciar les part bones per intentar tapar les dolentes. Els diaris nacionals també apunten en aquesta direcció. El Mundo Deportivo per exemple explicava així la victòria dels blaugranes: "El Barça, que tuvo muchos problemas con un Igualada que creó mucho peligro en la primera mitad, marcó en los momentos clave mientras que su rival se estrelló en Egurrola y acabó entregado".

 És hora per tant de reivindicar aquests 31 minuts de joc, i de treballar tot el que calgui perquè no es quedin aquí i es puguin completar 50 minuts, els necessaris que guanyar partits en una competició tant exigent com és la OK Lliga. Els jugadors igualdins començaran a fer-ho aquest dilluns. Sense defugir autocrítiques, ja se n'encarregarà Albert Tarrida, de recordar-los-hi- I amb el dubte encara de l'evolució de Sergi Montferri de les seves molesties als abductors.

P- Sergi com va?. D'entrada com et vas trobar durant el partit?

MONTFERRI- Bé. La setmana passada vaig tenir una petita estrebada a l'anductor i dijous ja no em vaig poder entrenar com la resta de companys. Però el tractament que vaig fer amb el fisio, el Jordi Campo, i els relaxants musculars i tal, van anar molt bé i durant el partit no estava al 100 per 100 però em vaig trobar bé i vaig patir relativament poc les punxades o les estrebades a l'abductor.

P- Que en un pavelló de parquet sempre poden ser més grans no?

MONTFERRI-  SI, ens feia una mica de por precisament per això. És una manera diferent de patinar, relliscava força en algunes parts, és un terra amb menys estabilitat… però bé, dintre de tot em vaig trobar força a gust. Ara pateixo una mica més les conseqüències.

P- Et molesta a hores d'ara. Com creus que pots estar dimarts?

MONTFERRI- Bé, evidentment després del partit estava més carregat. Però el Jordi m'ho va mirar i em va dir que estava una mica més cag¡rregat però que era normal i que en les hores que queden pel partit pràcticament la cosa hauria d'evolucionar molt bé. Estem ara a l'espectativa de com anirà l'entrenament.

P- Perquè d'entrenar, entrenaras.

MONTFERRI- Si, si. Haig de treballar normal com els meus companys i aleshores ja veurem com va.

P- Del partit de dissabte, bona primera part, però desapareguts a la segona, sobre tot després del 2 a 0.

MONTFERRI- Si, jo crec que si. Que vam fer una bona primera part. Llàstima que no vam poder aprofitar cap de les oportunitats que van tenir perquè si ho arribem a fer ens haguessim reforçat anímicament encara més. A l'inici de la segona vam estar igual, fins que vam encaixar el 2 a 0 i aleshores inconscientment vam baixar de nivell, ens vam desestructurar bàsicament com a equip i això reflecteix el resultat. Perquè si tot i el 2 a 0 seguim jugant com ho estàvem fent podíem haver tingut encara més opcions de marcar i el resultat no hagués estat el mateix.

P- Que és el que us exigeix l'entrenador. Que no baixeu la guàrdia.

MONTFERRI- Si, evidentment que si. Amb el 2 a 0 quedàven molts minuts de partit i va ser una llàstima la desestructuració. Només amb un gol el partit tornava a estar obert. Llàstima perquè s'havia treballat bé fins al segon gol. L'entrenador ens ha fet veure aquesta baixada d'intensitat i que hem de treballar perquè no passi en pròxims partits.

P- El pròxim, contra un Mataró, que ara tenim per davant i que està jugant molt bé.

MONTFERRI- Si. A casa, però , ja hem regalat prou punts. I ara hem de ser forts per no permetre més pèrdues. ara hem d'anar per aquests tres punts, això ho tenim molt clar. No els podem deixar escapar. Ara queden 6 punts fins al final de la primera volta i volem intentar endur-nos-els tots. I més els de casa. I més contra un Mataró que és un rival directe.

 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *