ARA, TOT PER LA LLIGA

Els jugadors del PROINOSA Igualada tenen descans aquest dilluns després del viatge maratonià a les Açores i el cop moral rebut en quedar eliminats de la Cers després d'un molt bon partit a la illa de Pico que hauria d'haber tingut un premi millor (mireu la crònica anterior). El viatge a la patria de l'anticicló ha estat de llibre dels rècords. L'expedició igualadina arribava a Catalunya a 1/4 d'11 de la nit d'aquest diumenge. 32 hores de viatge entre l'anada i la tornada. Una autèntica desmesura per fer 2.495 quilòmetres. Per sort el segon trajecte per mar ja no va provocar tants marejos com la primera vegada. La sensació és d'absolut cansament i també de desil.lusió per un altre partit sense fortuna. A Madalena es van crear moltíssimes oportunitats (5 pals i un gol legal no concedit)  però com ha passat tants cops aquesta temporada, no hi va haver manera de fer més gols. La suma d'errades en moments importants (com en el partit d'anada a les Comes) i de falta d'efectivitat quan l'equip juga bé (com a les Açores) ha tornat a passar una factura excessiva a un col.lectiu que no ha deixat de treballar fort en cap moment i que ja ha anunciat que seguiran lluitant pels objectius que encara estan vius. Perquè l'eliminació de la Copa de la Cers, on tothom hi tenia dipositades moltes esperances, no treu que hi ha reptes encara per assolir. Classificar-se pel play-off. Millorar la 7ena posició actual. Superar el factor pista que amb gairebé tota seguretat serà contrari a l'eliminatòria de quarts de final (i per extensió a la resta que puguessin venir), garantir plaça europea més enllà de possibles reestructuracions de la LLiga de Campions… Són objectius bàsics, a llarg termini. Però també n'hi ha de molt més pròxims. Per exemple a 6 dies vista. Guanyar al Pavelló de l'11 de Setembre,a  LLeida,  on els igualadins no obtenen la victòria des de la temporada 2002-2003 (3 a 6). Després l'IHC hi ha encadenat dos empats, tots dos a 3, en les temporades 2003-2004 i 2004-2005. Recordem que precisament el PROINOSA hi juga aquest dissabte a les 8 amb arbitratge de Prades i Martí. O encara un altre objectiu de caracteristiques semblants però encara més perentori. Guanyar al Pancho Camurrias de Tenerife. Els igualadins no hi han guanyat mai, ni tant sols el baby-Dream Team. Mai una victòria. Com a màxim un empat a 3 (perdent això si un aventatge de 0 a 3 en uns mals minuts finals). I encara queda un últim objectiu. Encara més necessari. Mantenir i sol.lidificar el joc actual de l'equip. Des del partit contra el Liceo l'IHC sembla un altre. Molt més agressiu en defensa, concentrat i convençut (després el gol és escadusser com sempre, però això és tota una altra història). Aquest és l'Igualada que pot superar el cop moral d'una eliminació inesperada i treure'n, de retruc, una motivació extra per fer coses grans a la lliga. Només és amb aquests arguments (agressivitat, concentració i convenciment) que l'equip podrà millorar una temporada estranya marcada per un malefici des que va començar. Aquest dimarts la plantilla tornarà a recomençar una vegada més amb la idea d'intentar posar de manera definitiva la velocitat de creuer, sense anticiclons que es transformin a última hora en tempestes traidores i malignes.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *