SATISFACCiÓ COMPARTIDA

El PROINOSA Igualada ha començat una espècie de pretemporada-2, amb dues setmanes sense partits arran del Mundialet de clubs, que ha començat aquest dilluns, i del campionat d’Europa júnior amb la participació de Ton Baliu. La primera sessió setmanal ha estat exclusivament física i ha canviat d’escenari.: del pavelló a l’Estadi Atlètic. Tot i l’esforç i l’implicació que sempre suposa un entrenament amb Coco Bariles, l’ambient a la plantilla ha estat de molts somriures. El bon inici de temporada, el millor des de la 2003-2004, el joc que s’està fent  i la satisfacció que els arriba des de la grada està confirmant la química d’un vestidor que des del primer moment va donar mostres de ser especial. I de fet, els elogis arriben des de dins (la lectura del fòrum és un bon exercici per comprobar-ho) i també des de fora. La pàgina web dedicada a l’hoquei Solohockey ha penjat un reportatge que sota el títol de La juventud domina la Ok Liga destaca que els dos primers classificats de la lliga, el Vic i el Proinosa Igualada, són també dos dels tres equips amb una mitjana d’edat més baixa (23′ 8 els ossonecs, 24′ 6 els arlequinats, el primer és el Mataró amb 23 anys de mitjana). L’article destaca els resultats i el joc dels dos equips i ho contraposa al mal paper que ha fet la selecció juvenil a l’Europeu, actuació que afegeix pressió, per cert,  sobre l’equip júnior en el que hi figurarà Ton Baliu.

Tot i que sembli difícil, Baliu segueix creixent sense parar. Contra el Vilanova va tornar a actuar de revolucionador i va estar en pista 21 minuts, tots a la segona part i tots ells jugat a gran altura. Sense caure en eufòries falses, la veritat és que els qualificatius que es poden penjar a cada jugador són en aquests moments igual de positius. Ja s’han llegit comentaris elogiosos sobre l’encert absolut del fitxatge de Balagué, Pelicano ha fet autèntiques bogeries amb l’stick, Creus demostra caràcter, consistència i tècnica , Navarro te la vareta cada cop més màgica, l’Edu confirma a cada segon que és l’home que marca la personalitat de l’equip, Marín està fent un màster accelerat d’agressivitat defensiva que complementa el seu doctorat ofensiu habitual … fins i tot Busquets que ha pogut jugar poc per la lesió ha demostrat que és imprescindible en els moments més trabats i complicats, quan la veterania és més que un grau. I també Lluís Tomàs, que li va posar realment molt difícil l’elecció de pòrter al tècnic Joan Carles… Insistim:  sense caure en triomfalismes (només s’han jugat 2 partits, vindran partits complicats i qualsevol objectiu que es vulgui aconseguir costarà sacrificis gegantins vista la igualtat de la lliga…) però és moment de gaudir. De disfrutar d’un bon inici, de les sensacions que dona l’equip, de la juventut dels jugadors, de la seva honestedat que no accepta relaxaments… i sobre tot del joc. Aquesta plantilla treballa fort i amb humilitat per fer de l’hoquei el que no hauria d’haver deixat de ser mai: un esport divertit.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *