FC BARCELONA 1 – PROINOSA IHC 2. EXCEL.LENT

Ton Baliu tenia només 3 anys. Era l’any 1993,  l’últim cop que l’Igualada HC va aconseguir guanyar en partit de lliga regular al Palau Blaugrana. Busquets, lúnic fins ara que havia guanyat al Palau,  era un júnior extraordinari a l’IHC en la consecució de la l’última lliga arlequinada precisament al Blaugrana . Joan Carles va ser rival d’aquell últim Igualada amb títol de lliga (de fet lúltim equip de guanyar-la abans del domini actual dels culers la temporada 96-97).  D’això han passat 15 i 11 anys, respectivament. Ara hi ha una altra data per la història. Aquest dissabte 25 d’Octubre del 2008 quedarà recollit en or perquè el PROINOSA Igualada ha tornat a guanyar un partit al santuari gairebé inexpugnable del Barça. Un fet que lliga per sempre més aquest equip jove i en formació amb aquell mític Dream-Team 2. De fet la d’avui ha estat una victòria de somni. S’ha basat en un joc extraordinari dels igualadins, literalment aguantats al darrere per un inconmensurable Balagué. De tota manera ha estat un triomf sobre tot col.lectiu. Perquè tothom ha descobert el seu paper en l’equip i l’ha sabut complir a la perfecció. Tothom s’ha sentit integrat i tohom ha excel.lit. Ha estat una victòria de prestigi i sobre tot de rearmament moral perquè arriba després de la desfeta a Reus i de la derrota europea a Sant Sadurní, que van deixar l’equip tocat. Els de Joan Carles (bona estratègia, millor lectura de partit) han tret l’orgull i ha demostrat que si creuen en ells mateix tenen molt camí per davant. Des de la modestia i tocant de peus a terra. Com de fet han demostrat els jugadors un cop acabat el partit. Pocs minuts després de la imatge de l’eufòria a la pista i la banqueta (amb una celebració sincera que ha emocionat als seguidors igualadins però també als barcelonistes) la plantilla ja recuperava el discurs moderat, ple de seny, aquell de l’ ara hem de treballar encara més, i rebre amb molt respecte al Voltregà que serà un rival molt complicat. En aquest equip no hi ha concessions a l’autocomplaença. I si, en canvi, a l’autocrítica.

UN ALTRE IHC

I és que el PROINOSA que ha sortit al Palau no s’assemblava gens al de fa només 96 a Reus. Tornava a ser l’IHC de les bones sensacions. Bona defensa, més tancada i sobre tot més exigent, i bona circulació al davant. De fet tot i que el Barça ha sortit com sempre, molt fort, per sentenciar aviat (les notícies de Reus també havia arribat al vestidor culer), la realitat és que tots dos equips rivalitzaven en oportunitats. Lopez i Borregan havien enviat dues boles al pal (m. 7 i minut 11’30) que precedien el gol del capità barcelonista. Després del gol Ton Baliu també n’enviava una al ferro. Entremig el gol del Barça. Resultat de l’ecuació de sempre. Gairebé gol igualadí i del 0 a 1 es passa a l’1 a 0. Creus surt a la contra, es planta davant d’Egurrola i aquest resolt amb encert. La bola arriba a mitja pista, Borregan també fan una ràpida transició i afusella Balagué (l’únic cop que ho aconseguirien al llarg del partit). La primera part acabava amb l’1 a 0 i la sensació que es repetiria allò de "jugar com mai, perdre com sempre" que tants cops li ha passata  l’IHC al Blaugrana.

UN IGUALADA SENZILLAMENT EXTRORDINARI CANVIA LA HISTÒRIA

Aviat s’ha vist que els igualadins no es resignaven a ser víctimes una vegada més d’aquesta llei no escrita. Al minut 2 i 23 segons Creus i balagué han rebobinat la jugada de l’1 a 0, aquest cop posant-la a favor. El porter d’Esplugues li ha aturat un llençament molt perillós a Masoliver, l’Igualada ha corregut un semi-contratac i des de mitja distància Creus ha pogut fer el regal que volia fer-li a l’afició pels seus 27 anys. El doble 4 igualadí li ha etzibat un cacao a la bola que ha batut Egurrola a mitja alçada. Del possible 2 a 0 s’havia passat a l’1 a 1. La història estava canviant. L’Igualada ha disposat d’algunes opcions clares per girar el marcador (entre elles un penal que ha llençat l’especialista Marín, o un 2X1 amb remat final de l’Edu a fora). Poc a poc el Barça anava recuperant el control i sotmetia l’àrea igualadina a un bombardeig constant. Ha estat allà on s’han trobat un Balagué tocat pels Deus. Ho ha aturat tot. Fins i tot el que no es podia físicament aturar. L’ha ajudat molt l’equip que no ha perdut la concentració en cap moment. Ni l’ambició. Ni la potència física. Joan Carles ha mogut intel.ligentment la banqueta i Marín, Creus i Baliu s’han afegit als Edu, Busquets, Pelicano o Navarro, en una ehibició de força i convicció. El mateix Borregan ha fet comentaris en pista sobre el caràcter indomable per exemple d’un  Ton de qui no es podia desenpallegar i a qui ha comparat amb el Joan Carles més actiu i intens que va coneixer prou bé.

La veritat és que aquest cop l’IHC ha escrit el guió del partit de manera perfecta. Primer per no quedar-se massa enrera en el marcador. Després per empatar només començar la segona part. I finalment per marcar el gol decisiu a les acaballes del partit. Faltaven 4 minuts i 45" quan el Ton i l’Edu han muntat un contratca que ha acabat amb bola pel golejador igualadí, que l’ha aixecat amb un sol toc i l’ha empalat a l’aire. L’Edu l’ha picat amb tot. Conscient que en aquella bola hi anava la història. I bola i història juntes han entrat com un míssil per l’escaire esquerra de la porteria d’Egurrola. Era el deliri en unes grades amb moltíssima gent d’IHC. Amb l’1 a 2 l’IHC ha disposat d’algunes oportunitats per augmentar la "matxada". No les ha pogut aprofitar. El Barça també ho ha intentat a la desesperada però l’IHC s’ha mantingut senzer. I amb el xiulet final hi ha hagut una explosió de felicitat indescriptible que ha estat premiada per les dues aficions.

El PROINOSA IHC ha aconseguit una gran gesta. Són 3 punts que l’equip necessitava i que pocs equips podran guanyar. Però ni dimarts l’equip era tant dolent, ni ara són ja campions de res. Ara, més que mai, l’equip, i tots, hem de tocar de peus a terra i ser conscients que som un equip modest i jove que vol seguir creixent. Res més que això. Però tampoc res menys.

FC BARCELONA 1 (1/0) Egurrola, Panadero, Teixidó, Lopez, Borregan (1), equip inicial. Masoliver i Paez.

PROINOSA IHC 2 (0/2) Balagué, Navarro, Busquets, Edu (1) i pelicano, equip inicial. Creus (1), Marín i Baliu. Ll. Tomàs i M. Muntané.

GOLS: 1-0 Borregan (m 16.30). SEGONA PART. 1-1 Creus (m 2.23), 1-2 Edu (m 20.15).

INCIDÈNCIES: Bona entrada al Palau Blaugrana (en alguns moments més de 2000 persones). Una gran presència igualadina, que han celebrat com mai la victòria de l’IHC. A la llotja el president del club, Josep Maria Oller i el del PROINOSA; Josep Singla. També els vicepresidents Raja i Bisbal, així com altres directius com Bertran). Busquets ha hagut d’aplicar-se gel als abductors ja que té molesties en aquesta zona. Les bones notícies per l’IHC s’han vist completades per la inclusió de la jove portera Teresa Bernadas de només 14 anys a la llista de Joan Soler per l’Europeu sub-19 en substitució de la portera gallega Celsa Lopez, de l’Ordenes, que s’ha trencat un canell.

ALBERT BALAGUÉ
Estic molt content. Perquè hem tret 3 punts d’on és molt difícil treure’n. I a més per nosaltres eren 3 punts importants. he intentat fer la meva feina. He tingut la sort d’aturar algunes boles en moments importants per l’equip. 

La derrota a Noia a la Lliga Europea ens va fer mal perquè va ser un resultat que no ens mereixíem. I a Reus vam jugar malament. Però hem reflexionat i tothom ha ajudat moltíssim. 

Sempre ho dic. Nosaltres estarem amunt o avall depenent de nosaltres. Som un equip jove, i no ho dic com excusa sino com a possibilitats de creèxer. Ara, hem d’anar tots al 100 x 100. Avui hi hem anat i per això hem pogut acabar guanyant.

EDU FERNÀNDEZ

Era qüestió de temps. Qui ho segueix ho aconseguiex, diuen, no?. De fet ens han sortit les coses com buscàvem.

El gol?. Són jugades que a l’entrenament pràctiquem. I aquí he tingut la sort que m’ha sortit i que és el gol decisiu i que ens fa a tots estar molt contents.

JORDI CREUS
Estic molt content, És un dia especial. Bàsicament per la derrota a Reus. Ho necessitavem. El Barça ha apretat força, així que és un triomf que val moltíssim. I ara hem de seguir a per totes.

MARC NAVARRO

Ha estat un partit en la línia d’aquells del play-off de la temporada passada. En aquells no vam tenir sort i avui el que ha passat és que jugant així es pot guanyar. En una setmana hem estat capaços del pitjor i del millor. La derrota a Reus ens va fer mal. Hem sortit al màxim, amb la idea que l’últim que farem és deixar de lluitar.

DAVID BUSQUETS

Bé, guanyar aquí?… Si és l’òstia! Hem sabut fer el nostre partit, que no és anar de tu a tu perquè et foten un repàs. Hem estat modestos i humils, hem treballat molt i hem recuperat aquell joc que teníem al principi. Una defensa no tant oberta, més tancadeta, amb ajudes i deixant que el risc fos bàsicament de xut exterior. En atac, ens ha costat una mica al principi, (el parquet també costa) però poc a poc ens hem anat trobant millor. I hem sabut aprofitar les nostres opcions. Que com estic? Bé, una mica carregat, però aquest és d’aquells partits que s’han de jugar com sigui, que no te’ls perds per res… ara veurem…

TON BALIU
Venint de Reus, tant malament com vam jugar, els entrenaments de dimecres i dijous vam analitzar que ens faltava, sobre tot ser més agressius i no estar tant estàtics al davant. A més ens ha sortit com volíem. hem anat pel darrera però no s’han escapat, hem empatat d’hora a la segona, hem aprofitat el contratac, l’Edu l’ha clavada, i després hem tingut 5 minutets d’aguantar. Així hem recuperat els 3 punts del Blanes. Ara vé el Voltregà i l’hem de saber jugar. Hem de lluitar a sac i anara pels punts.

RAÜL PELICANO

Si, si. És la primera vegada que guanyo al Palau. Ha anat tot molt bé. I més després del partit que vam fer a Reus, que vam estar una mica fluixos. Avui, molt contents. Pocs equips poden guanyar aquí. cap de nosaltres hi ha guanyat, tret del Busquets, que és un crack i ha guanyat moltes coses… copes d’europa i això. .. Estic molt content.

RAÜL MARÍN

Si, si. Jo tampoc mai no hi havia guanyat. Ha estat el nostre partit més complet. En defensa hem estat molt bé i en atac hem sabut aprofitar les oportunitats. Havien notat la derrota de Reus, que va ser un partit per oblidar,  i avui hem sortit amb molta mentalitat. hem pogut empatar molt aviat a la segona part i després hem sabut jugar. És un dia especial. Bàsicament per la derrota a Reus. Ho necessitavem. El Barça ha apretat força, així que és un triomf que val moltíssim. I ara hem de seguir a per totes.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *