IGUALADA 0 – NOIA 3. GREU ESCÀNDOL ARBITRAL A LES COMES

 

QUE LI PASSA A GALAN?.

Que hi té al cap que li provoqui un arbitratge tant monstruós com el d’aquest vespre. Una actuació tan malintencionada només es posible si hi ha una decisió personal, una voluntat ferma, de fer-ho malament. Si no, és pràcticament impossible acumular tants desproposits. A més la seva
actitud desafiant i l’acumulació increible d’errors han fet que a les Comes es
veiessin imatges inèdites. La seva sortida de la pista amb el seu “còmplice
necessari” han estat acompanyada per una xiulada monumental que mai s’havia vist al sempre tranquil pavelló igualadí. Els àrbitres s’han trobat a la sortida amb desenes d’aficionats que els han expressat la seva indignació per la presa de pèl que ha estat el seu arbitratge. Una parella de mossos d’esquadra han acompanyat els col.legiats als seus cotxes enmig de protestes verbals molt enceses.

Un entrenador com Ivan Sanz que sempre defuig parlar dels àrbitres ha
dit que Galan i Garrote
“han humil.liat als jugadors, a mi i a tota la gent
d’Igualada”. El president del club, Manel Buron, s’ha tancat amb la parella
arbitral per espai de més de 15 minuts dins dels vestidors per demanar-los
respecte pels clubs que són en defeinitiva els que mantenen l’hoquei (i els que
els paguen els seus alts honoraris). Galan i Garrote no només no s’han guanyat el que els paguen sino que han privat del joc als aficionats dels dos
equips.

 

NO HI HA VICTIMISME

 

Perque no hi hagi temptacions de fer servir aquest argument, direm ja d’entrada que l’IHC fa 100 minuts que no marca un gol i que així és impossible guanyar un partit. És evident que cal millorar les prestacions ofensives. També és cert que l’equip ha hagut d’anar molts minuts
per darrere en el marcador i que això propicia la precipitació, però
l’autocrítica és absolutament necessària. De tota manera les xifres també
indiquen que els arlequinats s’han abocat obertament a l’ofensiva. Han fet 50
remats a porta (23 i 27) i han enviat 3 boles al pal (1 de Navarro amb el 0 a 0
i de Baliu i l’Edu ja a la segona meitat. Només els pals i la grandíssima
actuació de Puigbí han evitat que els igualadins pugessin fer algún
gol
.

 

També s’ha de deixar clar que no discutim el bon partit que han fet els cavistes. Han fet un joc intel.ligent , molt ben planificat des de la banqueta com sempre, basat en la defensa i (a partir del primer gol) exhaurint al màxim la posessió de la bola. El Noia ha aprofitat les seves opcions gràcies a l’efectivitat de l’inconbustible Francesc Bargalló. Ha estat un Noia marca de la casa. Com sempre competitiu. I que res ha tingut a veure amb
el show arbitral. Els visitants no han burxat en la poca capacitat dels àrbitres
per conduir el partit on els pugués afavorir. Senzillament han sabut treure
profit del que s’han anat trobant a la pista. En qualsevol cas o han estat generadors sino receptors de les conseqüències de l’arbitratge.

 

Aquests són fets inqüestionables. Que s’han de tenir presents. Però n’hi ha més.

 

FETS

 

– Galan i Garrote han començat el partit marcant un criteri d’alt rigor que després no han seguit. Han assenyalat un penal, més que rigurós gairebé inexistent, per una lluita (amb agafades incloses) dins de l’àrea. Bargalló ha aprofitat el segon remat per fer el 0 a 1, un gol que ha arribat quan millor jugàven els igualadins i que ha condicionat inevitablement el desenvolupament del matx.

 

– Poc després han marcat falta en joc obert (d’aquelles que es marquen a la taula sense aturar el joc) sobre l’Edu. L’únic problema és que la falta a l’Edu ha estat … dins de l’àrea. Res. “Només un petit detall”.

 

– Ja a la segona part l’Edu ha caigut dins de l’àrea per una empenta des del darrera. Quan era a terra ha enviat la bola al travesser (molt probablement per la part de dins com al Palau Blaugrana). Si haguessin donat gol (que per descomptat no han vist) l’hauríen d’haver anul.lat perque l’Edu era a terra. Però si era a terra és perque l’havien fet caure i per tant era penal. I si molt ens apureu, fins i tot podria haver estat falta en atac del mateix Edu (ja és posar-hi imaginació!) Però la parella arbitral no ha marcat gol. No. No ha marcat penal. No. No ha marcat falta en atac. No. Ha assenyalat … bowling!!?.

 

– A la segona part Galan i Garrote han dimitit de marcar faltes d’equip al Noia. Només 1 en 25 minuts (7 a la primera). Pot haver-hi disparitat d’opinions en algunes de les accions de possibles faltes però totes no eren
falta?. Totes? Sense anar més lluny en la jugada de la 10ena de l’IHC n’hi ha
hagut dues que es podrien haver marcat. Dues. I en canvi ha arribat la desena
per una acció de Navarro.

 

– En el tram final del partit Formatjé se n’anava cap a porteria. L’últim defensa l’ha fet caure. Era o falta o FD. Doncs res. G & G no veuen res. Ni una cosa ni l’altra i fan aquell tradicional “Sigan-sigan”. Si que veuen (Galan, com no,  des de l’altra banda de la pista) com Rocasalbas aixeca els braços a la banqueta. Targeta blava (adueixen que els ha insultat cosa que com defensa el jugador és totalment mentida). Tot i que Roger Fernàndez li atura el llançament a Farrés l’IHC ha d’afrontar 2 dels últims 4 minuts de partit amb
només 3 jugadors, fent encara més difícil de la remuntada.

 

– A falta de 45″, amb els igualadins protestant l’enèssima falta no marcada, la parella arbitral converteix en penal una falta fora del rectangle. Bargalló tanca el hat trick i els punts s’escapen definitivament.

 

DENUNCIA

 

L’arbitratge és un càncer per l’actual hoquei. O els clubs intervenen d’una vegada i marquen les regles de la competició (i per tant els controls necessaris de l’actuació dels col.legiats) o cada cop serà més difícil la lluita per la supervivència del nostre esport. Avui Galan i també Garrote han col.laborat a desencisar a més de mig miler d’aficionats. I això és gairebé un delicte en els temps de migradesa que corren. Han atemptat tant
contra l’hoquei que avui per no haver-hi, no hi pot haver ni crònica
convencional.

IGUALADA HC 0 (0/0) R. Fernàndez, Navarro, Rocasalbas, Pelicano i Edu, equip inicial. Formatjé, Ton, Dani. Muntané i Larios.

 

NOIA 3 (2/1) Puigbí, Feixas, Mitjans, Esteller i D. Amor, equip inicial. F.Bargalló (3), Seró, Farrés, P. Bargalló i O. Bargalló.

 

GOLS: 0-1 Bargalló (m 10.17), 0-2 Bargalló (m 17.36), SEGONA PART. 0-3 Bargalló penal (m 24.15).

 

INCIDÈNCIES: Més de 500 espectadors a les Comes, amb una nodrida presència de seguidors cavistes. A la llotja el seleccionador espanyol Carles Feriche i el propietari de Reno, Josep Vigueras. A la mitja part s’ha homenatjat les jugadores del FONTANELLAS I MARTÍ IHC Marta Soler i María Diez pel Campionat d’Europa amb la selecció estatal i la Copa Amèrica que la “peke” va guanyar amb la selecció nacional de Catalunya. Totes
dues juguen aquest diumenge a les Comes (1 del migdia) contra el Girona.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *