HA MORT JOAN CÀNOVAS, JUANITO. L’HISTÒRIC MECÀNIC DE L’IHC

Se n’ha anat una de les imatges tradicionals de l’Igualada Hoquei Club. Sempre al costat de l’equip. Sempre al pavelló, a les Comes, a can Colapi, al Velòdrom o a l’Astòria. Amb el seu caminar lent i el seu parlar arrossegat. Un home que va estimar el club i que el va tenir a les mans. Perque ell va ser el MECÀNIC de l’IHC. En majúscules. Tot i que no va ser el primer que va tenir l’entitat si que va ser el que més anys s’hi va estar i de fet, fins i tot retirat, encara ho era i se’n sentia.

El primer mecànic de l’Igualada va ser Rosich i Morera, el “Moro” , un altre dels nebots del Tio, el primer president de l’entitat. El va substituir Joan Martí i Comas, que ja abans de ser el mecànic titular arreglava els patins dels jugadors d’amagat a l’empresa de Felip Verdès. Allà soldava els metalls de les rodes i les tornejava perque el club s’estalviés uns diners. Martí Comas va arribar a tenir un rècord difícil de superar. canviava les rodes dels dos patins d’un jugador en 2 minuts i 20 segons. Poc més d’un minut per patí. El rècord era homologat perque es va aconseguir en un partit oficial, contra el Molins de rei, i amb cronòmetre.

A Martí Comas el va substituir Torrassa que va fer de pont amb l’altre gran mecànic de la història, Joan Cànovas. El Juanito va passar 5 dècades amb rodes i coixinets entre els dits. Joan Marimon, l’home que el va convertir en mecànic recordava al llibre: IHC, de l’Astòria a les Comes, que “com que era molt traçut amb tot li vaig dir si ho volia fer ell”. Amb aquesta pensada Marimon va fer possible que Cànovas es convertís amb els pas de les temporades en història viva del club. Sempre a l’Igualada HC tret de l’interval del divorci del Mercantil (on se n’hi va anar al costat del seu gran mentor Josep Morera) quan va ser substituit per Lluís Pons, el popular Fumet.

El funeral per Joan Cànovas de 84 anys es farà demà a 2/4 de 9 a l’asil d’Igualada. Segurament a aquesta hora ja s’ha fretrobat amb el seu gran amic Anicet Subirana amb qui sempre es discutien per qui havia arribat abans al club (el Juanito sempre amb proves a sobre per demostrar-ho). El cert és que tots dos ja hi eren en aquells primers partits a l’Astoria de l’any 49 i que des d’un primer moment es van posar al sevei del club. L’Anicet el van enterrar amb una bandera de l’IHC i una de Catalunya cobrint el taüt. Segurament al Juanito li agradaria emportar-se uns patins per anar-los arreglant mentre discuteix un altre cop amb l’Anicet recuperant aquells debats que els van convertir en els Jack Lemmon i Walther Matthau d’Igualada.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *