EDU: NO ÉS UN ADEU. ÉS UN FINS AVIAT. AQUESTA ÉS UNA PORTA QUE SEMPRE DEIXARÉ OBERTA

Foto Carme Bernaus

P- El teu adeu a l’afició al mig de la pista va tremendament difícil emotiu. Que vas sentir?

EDU- Ara mateix sento molta tristesa. I molt emocionat. Dius que és l’adeu. Jo espero que sigui un fins aviat. I al mateix temps content d’haver pogut estar aquí tants anys, al club que m’estimo i lluitant pels colors que des de petit estic defensant.

P- Suposo que ja faràs una explicació més àmplia però perque has pres aquesta decisió?

EDU- Bé. La situació econòmica del club és la que és… tots hem de menjar per viure i jo malhauradament en aquest moment visc exclusivament de l’hoquei i això ha fet que em fos impossible seguir defensant la samarreta de l’Igualada. espero que les meves cames aguantin molts anys i això em doni l’oportunitat de poder tornar.

P- Encara no deus poder dir el club on vas però pel que s’apunta podràs estalviar-te d’enfrontar-te al teu Igualada.

EDU- Bé… arribat aquest moment he fet un plantejament de buscar una cosa que m’ il.lusionés i suposo que d’aquí pocs dies ho anirà sabent tothom… Vaig allà a involucrar-me igual que ho fet aquí. Esperem que tot vagi bé i puguemm dir que ha estat una bona decisió.

P- De tots aquests anys quin record t’emportes. Potser podríem parlar d’aquell viatge en autobus de l’hotel cap a Riazor, amb tu amb auriculars escoltant rap,  concentradíssim per aquella final de la Copa d’Europa, el teu primer any, que es va escapar per molt poc… Però vaja se’n podrien recordar tantes…

EDU- Home. Aquí hi he passat moments molt bons. Aquests anys aquñi m’han donat el millor de l’hoquei. Poder jugar amb grans jugadors, amb grans equips i fer grans companys. L’únic regust dolent que m’emporto és no haver aconseguit cap títol en aquests anys … jo somniava que això passaria abans d’acabar … però vaja, l’experiència ha estat magnífica i l’únic que m’emporto són molts bons records.

P- El que és segur és que jugaràs amb la samarreta arlequinada sota de la que portis. Com desitjes el nostre futur? No com el veus, que tots el veiem com és, complicat, sino com ens el desitjes?

EDU- Al meu club li desitjo el millor. Desitjo que se superi aquerst mal moment econòmic, aquesta crisi, i que seguiexi tenintg el nivell que té com a estructura, com a afició, com a jugadors… la base, els pares, i que entre tots ho tirin endavant i que puguem dir que l’Igualada se n’ha sortit d’aquest moment complicat.

P- I que puguem dir algun dia: l’Edu torna.

EDU- Bé, això tant de bó. La vida dona moltes voltes i aquesta és una porta que jo sempre deixaré oberta. Esperem que el futur sigui capriciós i pugui arribar aquesta opció.

P- Gràcies per tants anys Edu.

EDU- A vosaltres!. Jo sense que l’IHC m’hagués donat l’oportunitat fa 10 anys ara probablement no estaríem aquí parlant.  

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a EDU: NO ÉS UN ADEU. ÉS UN FINS AVIAT. AQUESTA ÉS UNA PORTA QUE SEMPRE DEIXARÉ OBERTA

  1. Ia diu:

    Edu, tothom t’estima!! I tots aquests anys has estat un molt bon jugador… ni que ami el hoquei no m’agrades gaire, sempre et venia a enimar! Sempre que marcaves un gol em possava a gridar com una boja….
    T’estimo moltissim, com a tiet, com a bon jugador, i…. com tot suposo!!!!
    Se que potser sera una mica dificil comensar de nou, pero… soposo que no hi ha remei!!!!
    Molts petons t’estimo!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *