I. SANZ: L’IHC TÉ MOLTA FORÇA. TARD O D’HORA TORNARÀ A SER UN REFERENT DE L’HOQUEI

Foto Oriol Sebrià

P- Ivan, última entrevista post-partit. (ens en reservem encara una darrera). Sigui com sigui s’ha acabat una etapa.

I.SANZ- Si. Són moments difícils. Ara buscarem un dia per dir-nos adeu amb calma, tots junts. Jo aniré a descansar i els jugadors a decidir els seus projectes de futur. I el club el mateix. Jo l’únic per puc desitjar és el millor al club i a tots els jugadors i donar gràcies a tothom perque aquests 2 anys he sentit molt d’afecte, molt de respecte… molta confiança… me’n vaig molt content. I per part meva. Puc assegurar 100% segur és que la temporada que vé no la començaré en cap equip. Crec que puc afirmar segur que tampoc no acabaré la temporada en cap equip. I en endavant la vida ja diràs que passa.

P- Del partit… vas tenir el detall de donar minuts a Larios i Garreta.

I.SANZ- Aquests dos nanos són un gran exemple. Són dos nanos humils, treballadors, agraits… han fet aquest dos anys un treball bestial… aquell treball que potser no es veu perque acabés fent jugar al primer equip però sense ells no hauríem pogut entrenar bé, no hauríem pogut competir bé. I l’Isaac s’ho mereix tot i va jugar i va demostrar que … ha de treballar i ha de millorar, però que pot jugar. I el Nil també va jugar bé. I estic molt content per ells. Penso que és una molt petita part del que es mereixen per la seva actitud en aquests dos anys.

P- El quart lloc final és també un petit-gran consol després d’haver-se quedat a les portes d’alguns altres objectius bàsicament de classificació, perque tots els altres: els de la feina, de sacrifici, de crear equip … aquests s’han complert tots.

I.SANZ- Ho has definit molt bé. Hi ha dos parts diferents. Jo me’n vaig tranquil perque penso que hem fet un bon treball els dos anys. Hi ha hagut errors però hem treballat bé. Hem aconseguit que hi hagi un grup humil, sacrificat, treballador, que ha fet una molt bona feina, que estat molt unit entre ell. I per això me’n vaig amb la consciència tranquil.la. S’han posat bases molt bones. Esportivament tinc una mica d’amargura. Dels 6 objectius que teníem en les dues temporades al final n’hem complert només dos, (entrar a la Champions aquest any i a la Cers l’any passat). No haver entrat a la Copa i no haver arribat a la Final a 4 de la Cers em deixa mal regust. Hi hem estat a prop però no ens podem excusar en això. I me’n vaig amb aquesta sensació perque la feina feta, l’esforç dels jugadors, el suport de tothom hauríem d’haver aconseguit alguna cosa més. He fet alguns errors… alguns els he pogut veure ja, altres els haig de reflexionar… però aìxò forma part del camí.

P- Quina herència creus que quedarà de la teva etapa a Igualada?

I.SANZ- Home. És una cosa que potser no haig de dir jo. Potser ho dirà el temps. Si el meu pas aquí a Igualada serveix per alguna cosa, deixar alguna emprempta… em puc donarf per satisfet. M’agradaria que hagin quedat els meus valors… de treball, de constància, de sacrifici…

P- Tècnicament potser el gran treball en defensa perque hem acabat com el segon equip menys golejat.

I.SANZ- Si. Si. Hem fet un bon treball i hem anat a més. I si. Potser pot ser una herència. Però cada entrenador té la seva manera de treballar i cadascuna és igual de vàlida. Penso que potser el que en pot quedar són els valors i les qualitats de treball. Jo sempre m’he considerat un lluitador. No m’han regalat mai res. I és un tema de treballar i no rendir-se mai.

P- No sé si has fet la reflexió que està fent molta gent : llàstima de circumstàncies perquè no se sap on podria haver arribat aquest equip… Potser és un exercici gratuit …

I.SANZ- No, no. És obvi. Aquest any hem millorat. Hem fet un pas endavant. Està clar que n’hauríem pogut fer un altre l’any que vé. M’hagués agradat estar aquí més temps. És el que dius. És llàstima. No ha pogut ser. Quan vaig venir vaig fer-ho amb la il.lusió de tornar l’IHC al lloc on li pertoca . Quan vaig arribar el primer dia a la sala de juntes… veient les fotos i les copes la meva il.lusió era que un dia hi hagués un trofeu nostre allà. Hem treballat fort però no ha pogut ser. Des de quan vaig començar a l’hoquei els 3 equips que més he admirat a la vida han estat el Voltregà, el Liceo i l’IGUALADA. I en dos d’ells he pogut entrenar-hi. Poc més puc dir. M’hagués agradat poder haver contribuit una mica més de portar el club allà on ha d’estar… és un moment molt complicat però el Club té molta força i, trigarà més o menys, però estic convençut que tard o d’hora l’Igualada estarà a dalt i tornarà a ser un referent de l’hoquei com sempre ha estat.

P- El que és segur és que hi ha un lloc a la història de l’IHC amb el nom d’Ivan Sanz.

I.SANZ- Per mi ha estat un honor formar part d’aquest club.

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *