CAMPIONAT JÚNIOR. SHUM 3 – IHC 3. TAMBÉ A LES FD… TERCERS DE CATALUNYA!!

JÚNIORS 3erFoto D. Figueras

Aquesta és, sens dubte,  la gran imatge d’aquest campionat de Catalunya júnior de Sant Hipòlit. La de la pinya d’un equip que no va entrar a la final per la loteria de les FD i que serà recordat durant molts anys per l’exhibició de joc i veterania de l’inesborrable  segona part contra el Voltregà. L’IHC ha quedat tercer de Catalunya gràcies a aquesta unió potentíssima entre jugadors (júniors i juvenils) tècnics i afició.

Només amb aquesta unió es pot entendre que l’equip pugués superar l’ensopegada de la derrota inicial i arribés a un mil.límetre de la final (només les FD de desempat els van deixar fora).

Només aquesta força pot ajudar a entendre com ha aguantat el dolor el porter Isaac Larios, lesionat en una cama i en canvi un dels herois del campionat.

Només amb aquesta energia es pot entendre el sacrifici de recuperació de jugadors com David Carles, lesionat bona part de l’inici de la temporada, i autènticament explosiu en aquest campionat.

Només amb aquesta fortalesa s’enten que l’equip pugués superar un 2 a 0 contra el Voltregà amb el seu pavelló ple a vessar en una segona part extraordinària (que segurament marcarà l’equip com el gran moment iniciàtic d’una gran generació de jugadors … sèniors ).

Només aquesta força mental pot ajudar a entendre com l’equip va jugar de tu a tu a tot un FC Barcelona que ha acabat campió (s’ha imposat en la final al Caldes) i va ser superat pels arlequinats en una altra grandíssima segona part.

Només aquest valor col.lectiu permet assimilar com un equip eliminat a les FD treu força d’on no en té i competeix en el sempre molest partit pel tercer i quart lloc i arriba a imposar-se al seu rival, el Shum de la golejada inicial … precisament en les FD (Aleix Vera havia arribat a fer un tweet maleint-se per tot un any preparant aquest llençaments a pilota aturada per fallar en el moment més important). Ha estat precisament Vera l’autor de la FD, superada ja la pròrroga, que ha donat la medalla de bronze a l’equip igualadí. Una demostració d’aquest esperit de lluita contra l’adversitat que ha protagonitzat l’equip durant tota la temporada.

L’IHC ha acabat tercer aquest campionat de Catalunya. Però aquesta generació no ha acabat res. Tot just ara comença el seu present. El futur, el seu i el de l’IHC, el tenen als seus estics.

PARTIT DIFÍCIL DE JUGAR

Des de sempre el partit pel tercer i quart lloc de qualsevol competició és un partit odiat. La final de consolació consola molt poc i els equips tenen moltes dificultats anímiques per jugar-los. El d’avui contra el Shum no ha estat una excepció però els dos equips han intentant camuflar-ho a base de professionalitat. Els dos tècnics han aprofitat per fer rodar la banqueta i donar els minuts que potser no s’havien pogut donar durant la competició.

Al final els dos equips han firmat taules (1 a 1 a la mitja part, 3 a 3 al final amb gols d’Èric Vives, Aleix Vera i David Carles). Tot s’ha decidit un altre cop a les FD. I si al matí la cosa no ha funcionat, a la tarda Aleix Vera ha demostrat que és tot un especialista i ha donat el tercer lloc als igualadins. D’aquí uns dies tots plegats ens adonarem del que ha fet aquest equip.

SHUM 3 (1/2)

IGUALADA HC 3 (1/2) Isaac Larios, Pep Vilaseca, Èric Vives (1), Aleix Vera (1), David Carles (1), equip inicial. Edgar Peralta, Martí Dalmases, Tati Vives, Cesc i Arnau Figuerola.

INCIDÈNCIES: Nombrosa presència d’igualadins durant tot el cap de setmana. Encapçalats pel president de l’entitat, Manel Buron, acompanyat d’alguns dels seus directius. Però també s’hi han pogut veure jugadors del club, companys dels júniors al nacional catalana,  com Moi Cervera, Marc Muntané o Nil Garreta. I fins i tot ex-companys com Albert Vidal. Un gran desembarcament arlequinat que ha ajudat molt a l’equip en els moments difícils.

La resta de l’actualitat del club, des de les goteres a la victòria de les noies del FONTANELLAS I MARTÍ IHC, les podeu consultar en la notícia anterior. Tot i que importants, avui tota l’atenció ha de ser per aquesta generació de jugadors que han tornat a portar al club al més amunt possible. Ells són el present. D’ells és el futur.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *