ANDORRA 6, TERCER. EL PIS DELS GENIS

TON-ELAGIFoto T.B.

La històrica classificació del MONBUS IHC per la Final Four de la Copa de la Cers es va començar a gestar al carrer Andorra . Al tercer pis. Tercer A per ser exactes. Allà dos homes genials van conjurar-se per tirar endavant la proesa d’eliminar al gran candidat al títol. Dissabte aquest pis pròxim al nou Hospital i a l’escola Monalco va viure unes hores d’extrema concentració. Cadascún a la seva manera. Cadascún per la seva banda. Un i altre coincidien al pis,  fins i tot es creuaven pel passadís,  però no s’acabaven de veure. Cap dels 2 no era allà. Moltes hores abans tenien ja el cap a Les Comes. El cap i el cor. Per això quan el partit va començar ells ja l’estaven jugant feia estona. Per això ningú els va poder superar perque portaven endollats una eternitat. Estaven directament conectats a la història. I per això van saber conduir l’equip a la història. Van convertir aquest equip, que molts vèien sota terra, en un hereu heròic del Dream Team.

Un va fer tots els gols, 4. L’altre els va aturar tots (només l’ex-IHC Rocasalbas va trobar la manera de superar-lo, i un dels cops de FD i de rebot!). Indubtablement la victòria va ser un èxit d’equip, de tots els jugadors, del primer a últim. Però Ton Baliu i Elagi Deitg va portar la bandera que marcava el camí.

TON BALIU: QUAN LES COMES TIREN,  T’ARRIBA LA SEVA FORÇA

BALIU 4-2

P- T’agrada el poker suposo? Hi jugués?

TON- Nooo, ja m’agradaria. Dissabte em va tocar a mi marcar. Feia dies que no ho feia potser tant i ho feia més l’Ori. Però el resultat és el que importa. No m’importa fer-ne 4 o 2 o no fer-ne cap durant tota la temporada si l’equip tira endavant. I més si entrem en una Final Four que ningú no s’ho esperava.

P- Partit molt gran per arribar a un gran premi

TON- Sabíem que l’eliminatòria seria molt llarga. Allà ells esperaven un resultat més ample del que van treure. A Vic vam jugar molt bé amb el marcador, l’Elagi ens va aturar aquells moments en que no estàvem bé. I dissabte vam demostrar que si el pavelló tira, nosaltres ens sentim amb la confiança, també amb la dels tècnics, i anem a totes.

P- És una reivindicació també per un equip a qui ja s’havia enterrat.

TON- Si. Ja ho he dit altres cops. La gent a vegades dona per morts a equips que a vegades tenen moltes ganes, que potser tenen jugadors menys coneguts o que s’havien quedat sense equip però que els vam fitxar perque crèiem que ens podíen aportar molt… el Sergi, l’Ori…  estan fent una temporada increïble i dissabte potser vaig ser jo el que vaig marcar els gols, però també perque vaig ser jo qui va tirar les directes i per tant vaig tenir l’oportunitat de marcar, però si vam guanyar 4a 2 a aquest gran Vic és perque hi vam estar tots i amb l’afició, amb el Front Tauró que també ens fa molta gràcia que hi siguin. I quan celebres els gols i veus la gent cridar i animar t’aporten la força t’arriba la força que necessites i que a vegades no tens quan les cames et fallen.

P- L’ajuntament demanarà organitzar-la. Si no es pot algún lloc preferit?

TON- No, si no és aquí tant ens fa. L’important és ser-hi. 

ELAGI DEITG: PORTAVA UNA SETMANA PENSANT EN EL PARTIT, DIBUIXANT CADA ACCIÓ, VISUALITZANT CADA JUGADA

Elagi SOta equip

Foto Judit Sebrià

P- Quantes vegades has somniat un partit com aquest?

ELAGI- No ho sé. Però portava una setmana que cada cap pensava en el partit, el visualitzava, veia cada jugada, dibuixava cada acció … per poder fer el partit que va sortir

P- Doncs es nota que te’l vas mirar moltes vegades, mentalment, perque us va sortir un partit perfecte.

ELAGI- Si. Dissabte va ser un dia que tot l’equip va estar molt concentrat. El Ton i jo que vivim junts, vam estar superconcentrats, tot el dia. A tot l’equip ens va sortir un partit crec que excel.lent a la primera meitat. De les millor que hem fet aquest any. I a la segona vam notar una mica el desgats físic pèrò al final vam aguantar els 10 minuts d’empenta seva. I ens va anar molt bé que quan ens van fer el gol el Ton va fer una acció boníssima i ens vam tornar a posar amb dos gols d’aventatge.

P- És el premi a tota una generació de “treballadors” de l’hoquei que esteu pencant molt.

ELAGI- Si. Un premi per nosaltres. I pel club que ho ha passat malament. Fa dos anys va haver-hi els problemes econòmics. I quan a un club li passa això perd un grau molt gran de confiança i entre jugadors i directiva l’estem reconstruint dia a dia, pas a pas, per tornar a portar l’Igualada HC al lloc que li pertoca. I dissabte vam fer un dels passos més grans.

P- A tu et deu agradar jugar amb un pavelló com el de dissabte, no?

ELAGI- Si. Hauria de ser cada cap de setmana. Les Comes!

P- Doncs podria ser que tinguessim més oportunitats de grans nits europees.

ELAGI- Si, ens ho van dir al vestidor que es demanaria l’organització. Serà molt difícil perque Breganze i Forte venen amb molts diners. I tenim el handicap que ja es va fer aquí, al Vendrell. Però bé, l’Ajuntament ho lluitarà per poder-la fer aquí.

P- I si no on sigui, a gaudir-ho i a competir-ho.

ELAGI- Una experièncai nova, de moment única i ho hem de gaudir. I que els que puguin venir a ajudar-nos els estarem molt agraits.

P- Haurem de fer lloc de pelegrinatge aquest Andorra 6, no?

ELAGI- Si. Ja t’ho dic. Vam fer un dia molt concentrats. Des del matí, cadascú feia la seva, perpo a les 4 vam tornar a casa i ens vam concentrar i va sortir bé..

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *