TON BALIU. CARTA D’UN ADEU EMOCIONAT A L’AFICIÓ I AL CLUB “DE LA MEVA VIDA”

11057910_10153513717599404_8598095037057572618_n (1)

Suposo que mai havia pensat en el dia d’haver d’escriure el meu comiat del club. El club que considero casa meva, el meu club, la meva vida. Però ha arribat aquest dia amb tot el que això implica. 

Crec que és el moment de dir adéu al club que m’ha ensenyat a ser qui sóc com a jugador, però també com a persona. És el moment de deixar 21 anys defensant l’escut que porto dins i els colors arlequinats. És el moment de no tenir por i sortir de la meva zona de confort, d’anar a aprendre, a millorar i a intentar demostrar tot el que aquí m’heu ensenyat. I, és el moment per deixar de banda el que de vegades et diu el cor, per fer cas al que ara el hoquei em demana.

Marxo per poder-me dedicar a jugar a l’esport que m’agrada de forma més professional. Marxo per créixer, per viure, per demostrar-me que també puc triumfar fóra de casa meva i de tota la gent que aquí sé que m’estima.

Segurament hi haurà gent (sobretot de l’Igualada) que entendreu més o menys que tingui ganes de marxar. Només m’agradaria que us quedessiu sempre amb el Ton que he intentat demostrar dia rere dia als partit i als entrenaments, aquell qui ho ha donat tot per aquest club i que ho seguirà fent fins que acabi aquesta temporada per intentar tornar a portar aquest club a competicions europees.

M’agradaria donar les gràcies al club per tot, des de com m’han tractat des de que tenia 6 anys, a la manera que han entés que tingui ganes de fer aquest pas (l’altre dia llegia a un diari que el club i jo no havíem parlat… El club, en Manel i jo hem parlat d’aquesta decisió, han estat els primers que ho van saber i han intentat que em quedés de totes les maneres, però tenia molt clar que aquest any havia de fer aquest pas). 

A vegades arriscar-se implica dolor i perdre certes coses, però diuen que qui no arrisca no viu, ni estima, ni guanya, i crec que és l’hora d’arriscar-me.

Ton Baliu

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *