NIL GARRETA: NECESSITAVA UN CANVI PERÒ SEMPRE ESTARÉ AMB L’AFICIÓ, COM UN MÉS, ANIMANT A L’IHC.

P- Has decidit marxar per poder tenir minuts, Nil?

NIL GARRETA- Esportivament parlant crec que aquí a Igualada, la meva situació en quant a minuts i continuïtat era complicada, i tot jugador el que vol és jugar… Bé, no és tant el fet de demanar minuts com a tal… però sí considero que pot ser una bona oportunitat per tenir-ne més.

P- Com ha estat el procés que t’ha portat a decidir-te?

NIL GARRETA- Pocs dies abans del partit contra el Manlleu em va trucar el CP Vilanova; i va ser aleshores quan em vaig replantejar força coses. No era una decisió gens fàcil, perquè aquí estava molt a gust amb tothom que forma part de la família de l’Igualada, ja que sempre he estat aquí, des de ben petit, i la bona relació amb l’entorn feia que emocionalment hi estigués molt arrelat. No obstant, esportivament parlant crec que necessitava un canvi.

P- Amb quins objectius i quines il.lusions vas a Vilanova?

NIL GARRETA- Allà hi vaig amb la il•lusió de sempre (encara que sembli un tòpic) que és la de treballar fort i donar el màxim, a partir d’aquí que arribi el que hagi d’arribar.

P- Que els dius als aficionats que sempre han estat amb tu?

NIL GARRETA- Que segueixin tan esplèndits com fins ara, que han animat a l’equip en els bons i no tan bons moments; que sàpiguen que són una peça clau pel vestidor. I que els trobaré a faltar, però de ben segur que em tindran allà a Les Comes com un més d’ells animant i donant suport a l’Igualada.

P- I a l’equip com els veus de cara a la segona volta, ja sense tu. Ens seguiràs des de la distància?

NIL GARRETA- L’equip ha fet una progressió ascendent, i estic segur que es començaran a collir els fruits ben aviat (si és que no s’ha començat a fer ja), perquè s’ha fet molt bona feina i només és qüestió de temps, i aquest equip té potencial per donar guerra.
I tant que els seguiré sempre que pugui, perquè a banda de deixar el club, en aquest vestidor hi deixo grans amics i excel•lents persones… i d’altres que ja han marxat, però que seguim mantenint contacte… i és que això és el que ens dóna el hoquei, i amb el que et quedes.

Vull aprofitar per donar les gràcies a l’Igualada (Manel, Rafa, Aitor i Xavi) per entendre la decisió, i a tothom que en forma part i m’ha recolzat. Evidentment a l’Elagi, Sergi, Met, Dani, Tety, Roger, Barga, Manu, Bernat, Uri, Méndez i Del Valle. Als imprescindibles Martí, Puyi i Lodi. Al Ferran, Carles i Pep, als Doctors Abad i Cañamares; als pares dels nens i nenes de la base, als amics de la ràdio i xarxes socials Kilian i Quintana… per comprendre’m i per haver-me aportat tantissim durant aquest temps.
I a tots els que aporten el seu granet de sorra per fer GRAN l’Igualada Hoquei Club, i ajudar a que funcioni… que en són una llista ben llarga!
A TOTHOM, GRÀCIES…!



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *