EL MÓN ÉS UN ESTIC

Petita anècdota. Gran satisfacció.

Cua per entrar a Pompeia. Sota un sol de justicia. Samarreta d’hoquei. Un vigilant s’atança i pregunta: jugueu a hoquei? … D’on sou?… Quan li diem Igualada se li il.luminen els ulls… diu que és de Salerno i que és cosí de l’Alfonso Rotolo… si el coneixem?… que havia jugat amb el gran Carda (Cardà diuen allà fent agut el cognom d’un dels més grans)… que el seu cosí, l’Alfonso en parlava molt d’aquell Monza que va guanyar la Cers contra l’IHC l’any 89 … el seu més gran èxit com a porter… després la seva carrera va llanguir … mai no va ser com aquell any magnífic en q van fregar amb els dits l’scudetto…

I la cua avança i el cosí ens desitja sort i se’n va content d’haver pogut fer reviure per uns instants una història d’èxit de la seva familia salernitana…

El món és un estic…

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *