VICTÒRIES ETERNES

Hi ha victòries que marquen la història d’un club. Que queden per senpre. Però també ho fan les derrotes. I de manera poderosa. Per exemple el 5 de juny del 1993. L’Igualada HC va aconseguir aquella nit la seva primera copa d’Europa en un recital (3 a 8) contra el Benfica i a Lisboa, Aquell sòrdit Da Lus (entanforat a les estranyes del camp de futbol) ja no existeix. Tampoc aquell camp de futbol. Des del 2003 el Benfica disposa d’un moderníssim nou Da Lus i les “modalidades” juguen ens uns pavellons també nous i veins del nou estadi. 


El pavelló ja no hi és. Però el record si. S’hi manté. Com clavat al terra on avui s’hi aixequen edificis. Clavat certament al cor dels benfiquistes. 


La coincidència de dos jugadors de la base d’Igualada i FC Barcelona a les instal.lacions de Da Lus ha permés certificar-ho al 100%. Tots 2, el júnior de l’IHC Oriol Llorens i el juvenil del Barça Oriol Sebrià (de família igualadina), volien visitar el Pavilhão Fidelidade on hi juga l’equip d’hoquei. Però és una part del complex que no entra en el tour oficial. A més, la pista està en obres (reacondicionament del pàrquet)  i les visites hi estan prohibides.


Els precs davant dels agents de seguretat no ha semblat entendrir-los, però la suma dels noms Igualada i Barcelona ha fet efecte en un des delegats. Amb una gran amabilitat ha acompanyat als dos jugadors “oficialment” a veure el pavelló 2 (on hi estava entrenant el primer equip d’handbol del Benfica) però el trajecte hi ha inclòs el Pavilhão 1. En la caminada, el delegat benfiquista ha explicat que recordava perfectament aquella final del 93, aquell gran Igualada que va encetar precisament a Portugal el seu regnat europeu… De fet ha reconegut que la va viure de molt jove (ja fa 26 anys d’aquella fita), que ell no va saltar a la pista com si que van fer molts dels seus amics (que van deixar pràcticament nus als jugadors arlequinats en el seu afany per quedar-se amb algun record d’aquell equip que els va noquejar totalment)… i que encara ara li fa mal aquell mambo descomunal que els igualadins es van marcar al vell Da Lus. Victòries que marquen… també als derrotats. Ara toca esperar que els “Oris” reeditin victòries com aquestes en un futur que es somia pròxim.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *