L’ADÉU A LA “PEKE” MÉS GRAN. MARIA DÍEZ: VA SER MOLT ESPECIAL QUAN LA CAPITANA EM VA DIR QUE AIXEQUÉS LA COPA JO

“Quan va començar a jugar, al club hi havia dues Maries més: la Mara Orellana, mare de l’aleshores portera Laura Balaguer i la Maria del Moral, una altra de les grans jugadores que ha fornat el club. Com que era la petita li va quedar el sobrenom de Peke”. Així de senzill. D’aquesta manera explicava l’Igualada Femení HCP l’origen del renom d’una de les millors jugadores igualadines de la història. Una de les millors del món. I que acaba de guanyar (aviat farà un mes) el seu tercer mundial consecutiu. Just quan ha anunciat, també, que deixa la selecció… en l’inici del que serà el seu adéu definitiu. El de la Peke més gran de la història.

P- D’entrada moltes felicitats pel títol.

M.DÍEZ- Si moltes gràcies.. és un títol que va estar molt lluitat i complicat perquè se’ns donava l’oportunitat deguanyar el tercer mundial consecutiu i això penso que és una de les coses més complicades que existeix al món dels esports… guanyar un títol és molt complicat però guanyar-ne dos i fins a tres de seguits encara ho és més … per tant la satisfacció encara és més gran després de poder revalidar per tercera vegada consecutiva el Mundial… guanyar els WRG i a casa el que se sent és extraordinari. Hi hem estat treballant no només aquest mes i mig d’estiu abans del mundial sinó que després dels WRG a la Xina ja sabíem que els pròxims serien a Barcelona per tant portàvem pràcticament dos anys doncs pensant en els jocs a Barcelona i per això després d’aquesta victòria se sent alguna cosa que no es pot explicar amb paraules … és com una pau interior i felicitat barrejada amb un somni no sé estic molt molt molt contenta…

P-Quin va ser el moment més especial del campionat?

M.DÍEZ- Doncs el moment més especial que recordo és el moment d’aixecar-la copa, perquè poc abans jo els havia dit que em retirava i la capitana em va dir si la volia aixecar jo i per tant recordaré sempre haver aixecat la copa al palau blaugrana… acabar amb bones sensacions, sensacions de felicitat per a totes i acabar aixecant una copa doncs això per mi ha estat una cosa que mai oblidaré.

P- I ara deixes la selecció…

M.DÍEZ– Bueno he pres la decisió perquè ara les meves les meves prioritats seran unes altres … em dedicaré a treballar … a l’estudi Era el moment ja i simplement és això … és una decisió no per falta de motivació i no per falta de ganes de jugar si no una mica obligada. Per mala sort aquest és un esport del que no en pots viure i jo necessito treballar per poder-me guanyar vida … també em va decidir la idea de donar pas a les noves generacions … les nenes .. les noies … la base puja molt fort i la veritat és que ningú és imprescindible i penso que ha arribat el meu moment.

P- No deixes, però, l’hoquei de club. Serà, però, la teva última temporada… com la veus?

M. DÍEZ– Doncs aquesta última temporada de la veig veig amb moltes ganes, un altre any al Manlleu … ells ja ho saben, ja els ho vaig dir… i ara vull acabr bé també amb el meu club… i fer ua temporada per gaudir molt … i intentar guanyar perquè després de tots aquests anys penso que haig d’acabar-ho bé!.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *