El gol encara es queda més orfe. RAQUEL BERNADAS: SÓN 18 ANYS EN QUÈ HE VISCUT TÍTOLS I DERROTES PERÒ SOBRE TOT HE CONEGUT GRANS PERSONES

Aquest és un estiu difícil per les emocions. A l’adéu de la Maria Díez s’hi ha d’afegir el d’una altra gran jugadora igualadina, curiosament també una gran golejadora (de fet va assumir el paper de la Maria quan se’n va anar a Gijón). Parlem de la Raquel Bernadas que acaba d’anunciar també la seva retirada, en aquest cas definitiva. Se’n va el 50% de les twins més famoses de l’hoquei.

P- Raquel, has decidit deixar l’hoquei després d’una carrera brillant. Com és que has arribat a aquesta decisió?

R. BERNADAS- Doncs hi arribo després de meditar-ho molt, des del principi d’aquesta última temporada per raons laborals les meves prioritats van canviar i al llarg d’aquest ultim any vaig ser conscient que no arribava al 100% a tot. Per mi l’hoquei és, entre d’altres coses, competició i si no podia aportar la meva millor versió doncs havia de pendre una decisió i en aquest cas va prevaler més el meu futur professional que l’hoquei..

P- Com valores tots aquests anys ? Quins són els principals records que t’emportes?

R. BERNADAS- Els valoro molt positivament, són 18 anys en els que he viscut grans victòries, títols, derrotes, competit a màxim nivell i sobretot conegut grans persones. Els principals records van lligats a persones i em quedo amb l’equip d’Igualada quan erem quasi be totes de casa, amb la copa d’Europa d’Alcorcón, que vam guanyar amb la Teresa, l’europeu de Mieres amb la selecció, els descens amb l’igualada femeni hoquei club patins i amb el retorn a màxim nivell amb el CP Manlleu. Són moments que m’han marcat i que sempre recordaré gracies a les persones amb les que ho vaig viure.

P- Has jugat a diversos clubs i sempre fent molts gols…

R. BERNADAS- Si, al final he jugat molts anys d’interior dins l’àrea, suposo que això i que no em faci por la bola són els principals factors que fan que se’m doni bé marcar gols. També crec que és conseqüència d’haver conviscut amb la Peke … que al final més gols que ella ningú i d’haver hagut d’agafar el seu rol a l’Igualada quan va marxar a Gijón.

P- I l’Igualada què ha suposat per a tu… recordes els teus inicis?

R. BERNADAS- … uff en tinc molts bons records, al final l’Igualada és el meu club i segueixo sentint-ho així, amb els anys he anat aprenent i millorant com a jugadora però gràcies als valors i fonaments que em van inculcar durant els anys de base d’Igualada. Només puc estar-ne agraïda, ja que sense aquest aprenentatge no hagues arribat fins aqui!

P- Sempre miràvem els resultats i buscàvem les dues Bernades… ara la Teresa es quedarà sola…

R. BERNADAS- Si, em sap greu i m’hagués agradat acomiadar-me d’aquesta etapa tornant a jugar juntes, crec que hagues estat un final perfecte, però malauradament les circumstàncies ens han portat a jugar en equips rivals, tot hi així aquests últims anys poder disputar un derbi de twins ha estat un plaer que pocs jugadors tenen l’opció de viure. L’aventatge és que ara podré veure-la jugar més i animar-la millor.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *