Un 50 que val per 100. TERESA BERNADAS: SEMPRE LI ESTARÉ AGRAÏDA A LA RAQUEL PER HAVER-ME APROPAT A AQUEST MERAVELLÓS ESPORT

Les Twins s’han quedat al 50%, però hi ha tant pocs 50% tant potents i complerts. Un 50 que val per 100. És el que representa Teresa Bernadas. Campiona del món amb els WRG i campiona d’Europa amb el Voltregà. Serà l’única Bernadas de l’Ok Lliga però ella sola omple porteries i pavellons.

Foto El9nou.cat

P- I el futur com el veus? La pròxima temporada sense la Raquel…

T.BERNADAS- La trobaré molt a faltar. Sempre li estaré agraïda per haver-me apropat a aquest meravellós esport. És el problema d’aquest esport, quan ets professional del teu esport però no ho pots ser en la teva vida. Renúncies esportives per motius laborals. La veritat, que crec que les dues coincidim, és que sempre havia pensat que jo seria la primera en deixar-ho. La devoció i l’estima que la Raquel li te a l’hoquei, crec que he conegut poques persones com ella… durant dos anys ha fet més de 500 km a la setmana per estar a alt nivell i que tot i que en moltes ocasions no ha tingut sort o no se l’ha valorat com tocava, ha sigut una incondicional i una jugadora de les que sempre prioritza l’equip abans de tot. Jo si pogués, està clar que estaria en el meu 5 inicial perfecte… i, sincerament, ara mateix encara no em puc imaginar sense veure-la sobre uns patins, jugo a hoquei per ella i ara és com que em falta una roda per seguir-ho fent.

P- Tot i l’absència d’aquesta “roda” tant important per tu… com veus la temporada?

T.BERNADAS- Crec que pot ser una temporada molt vibrant de cara a l’espectador, el fet d’incorporar el Playoff a la Oklliga és un factor vital i en particular, amb el CP Voltregà la idea és lluitar per tot, per intentar revalidar la Copa d’Europa i fer-nos amb la primera Intercontinental del club.

P- Aquest ha estat un estiu d’adéus però també d’èxits. L’enhorabona pels WRG, un títol que va haver de ser molt lluitat no?

T.BERNADAS- Moltisimes gràcies, la veritat que no ha sigut gens fàcil, la situació en sí era ben complicada, ja no el fet de jugar a casa si no que a més a més havies d’afegir-li que erem el rival a batre per tots els altres equips i poder fer hisoria guanyant-ne 3 de seguits, era realment molt complicat.


P- Ara que ja han passat algunes setmanes què se sent després de guanyar uns WRG i a casa?

T.BERNADAS- Doncs la veritat que és una sensació màgica, es increible poder disputar un mundial a casa i més aixecar la copa davant de un Palau Blaugrana que feia molt de goig i no va deixar d’animar en tot moment.


P- Quin és el moment què més recordes del campionat?

T.BERNADAS- Realment em quedo amb tots, no crec que en pugui escollit cap, tots tenen el seu qué, però potser si ho hagués de fer, em quedaria en veure el Palau dret celebrant l’últim gol, i ja practicament el titol, amb les cares de felicitat d’amics i familiars.


Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *